Aquesta relació prèvia és indispensable, perquè l'amistat ens permeti conèixer qui tractem i, convençuts que reuneix les condicions mínimes de selecció, se li parli de la necessitat d'un ideal pel qual lluitar; que no és un altre que un catolicisme ben viscut, que ajudi a aconseguir també el millorament de la societat i la solució de tots els problemes que aquest món presenta.

Li direm que això es pot aconseguir a base del millorament de la conducta individual de cadascú, amb una revaloració de les virtuts humanes, en general oblidades; i que, com que lluitar sol és difícil, ens cal recolzar-nos els uns en els altres per perseverar en aquesta lluita. D'aquesta manera, obtindrem les dades necessàries, perquè, qui no sigui capaç de comprendre l'Obra, no serveix per a la labor de sant Rafael.

Després caldrà considerar especialment les virtuts humanes del possible candidat, sobre les quals sempre es pot fer una labor espiritual, mitjançant la gràcia: que sigui sincer, generós, treballador, noble, discret, optimista. Els frívols, amb una frivolitat ja arrelada, no és fàcil que puguin canviar amb les classes de formació.

També caldrà tenir en compte la intel·ligència, el port exterior –per sostenir el to humà de l'Obra–, la fama, l'ascendent entre els seus companys i amics, la capacitat per assimilar les idees que se li ensenyin.

No oblideu que aquell que tingués, per exemple, una deformació de pietat, i la mantingués com un dogma inatacable, difícilment encaixaria, perquè sostindrà els seus criteris propis ja arrelats d'apostolat, i la labor entre els altres serà negativa.