Parlem d'un proselitisme, que és molt distint d'aquell altre que consisteix a fomentar, amb la gràcia de Déu, el que hi hagi ànimes capaces de dedicar-se personalment –no dic consagrar-se, perquè aquesta paraula és pròpia de religiosos–, capaços de dedicar-se completament al servei del Senyor i de la seva Església, en l'Obra de Déu: aquest proselitisme, en molts dels casos, serà fruit de la labor de sant Rafael.

Quan, entre els qui freqüenten les cases d'aquesta obra de joves, es veu que n’hi ha alguns de capaços d'aquest lliurament total, convé donar-los petits encàrrecs, encomanar-los gestions, fer que ajudin tant en coses materials –petits arranjaments de la casa– com en coses de major importància. Tot això els augmentarà l'amor que els portarà fins a la vocació, rebent amb goig la crida divina.

Se m'ocorre que haig de fer-vos, una vegada per totes, un advertiment: en dirigir-vos aquestes cartes, filles i fills meus, no pretenc mai fer un tractat. Escric amb la senzillesa i amb el caliu del cor, que posa un pare o una mare quan parla als seus fills: no us estranyi, per tant, que en la mateixa carta, amb un evident desordre, tracti en diferents parts de facetes diverses dels mateixos assumptes i que, a vegades, us semblin repeticions. Però d'aquestes repeticions ja us en parlaré més endavant en un altre document, perquè tenen la seva raó.