Tingueu en compte que l'Obra no és una cosa trasplantada. El trasplantament cal fer-lo solament en dosis homeopàtiques, perquè l'Opus Dei és una realitat teològica, apostòlica, i després jurídica, que ha de néixer en cada país –sigui de la raça que sigui, del continent que sigui–, en la pròpia carn de les gents d'aquella raça i d'aquell continent. Si nosaltres tenim bon esperit, l'Obra arrelarà sempre, de manera que semblarà natural, i serà enterament sobrenatural l'Obra de Déu.

Quan us escric, em passa que moltes vegades recordo aquelles paraules de sant Pau als d'Efes –perquè sé bé de quin fang estic fet, perquè conec fins a on puc arribar en el mal, si Déu em deixa–: mihi omnium sanctorum minimo data est gratia haec, in gentibus evangelizare investigabiles divitias Christi, et illuminare omnes; a mi, que soc el darrer de tot el poble sant, ell m’ha concedit la gràcia d’anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist.

I afegeixo, amb tota la humiliació de la meva falta de correspondència, en el fons d'aquest cor meu: huius rei gratia flecto genua mea ad Patrem Domini nostri Iesu Christi, ex quo omnis paternitas in caelis et in terra nominatur; per aquest motiu m’agenollo davant el Pare del meu Senyor Jesucrist, del qual ve tota paternitat en el cel i en la terra. Sou fills de Déu: encara que a mi em digueu Pare, bé sabeu que no soc res: pols de la terra.