Els pobres de la Verge. També va començar aquesta delicadesa de caritat molt aviat, amb els primers passos de l'Obra. Declina pauperi sine tristitia aurem tuam..., et responde illi pacifica in mansuetudine; escolta gustosament el pobre... i parla-li sempre amb mansuetud i amb paraules de pau.

Aquestes visites plenes d'afecte, escoltant-los amb amor, portant-los unes paraules amables –cristianes, fraternals– i alguna petita cosa de la qual d'ordinari no gaudeixen, és una finor de caritat espiritual, que a més fa molt de bé als nostres nois de sant Rafael.

Aquest contacte amb la misèria o amb la humana feblesa és una ocasió de la qual sol valer-se el Senyor, per encendre en una ànima qui sap quins desitjos de generoses i divines aventures. Alhora, sensibilitza els més joves, perquè tinguin sempre entranyes de justícia i de caritat.

Amb aquestes senzilles visites no resoldrem cap problema social. Expliqueu-ho així als nois: es tracta de portar un petit regal extraordinari que conforti un pobre, un malalt, algú que està sol; fer que passi una estona agradable, prestar-li potser algun petit servei, i res més.

Ho entendran de seguida, si van tenint vida interior; i si a més saben que fem això també per honrar la nostra Senyora: Ella és mare, Mare de Déu i la nostra Mare, i coneix el que uns cors joves volen significar amb aquests mínims actes d'amor als seus germans necessitats.