Amb el temps, molts fills dels nostres amics, que desitgen –sent casats– fer una generosa dedicació personal al servei de Déu en la seva Obra, i els dels altres amics fidels, que no sentin aquesta crida, seran acostats a l'Obra per l'ambient de les seves famílies.

Aquesta tasca és evident que no té res a veure amb la que fan els religiosos, a les seves escoles apostòliques, i les diòcesis en els seminaris menors, que d'altra banda jo venero. La nostra és una labor laical, que es realitza al carrer, sense treure els nois del seu ambient familiar. Fins i tot acostumo a aconsellar als pares que no donin als fills gaires facilitats perquè vagin a una casa de l'Obra; sense exagerar, han de posar-los dificultats.

Es tracta, doncs, senzillament d'estar al costat d'aquests petits, per donar-los els mitjans espirituals que els ajudaran a vèncer en els començaments de la lluita ascètica, quan apareixen en el seu ànim les primeres rebel·lies i també les passions incipients.