Perquè no perdin el contacte amb la casa que freqüenten durant el curs, podreu organitzar algunes excursions que us donin ocasió de veure'ls; o posar-vos d'acord amb alguns, i així trobar-vos en un lloc més o menys equidistant, etc. On n’hi hagi alguns que passen l'estiu en llocs pròxims, cadascun d'ells ha d’afanyar-se a no deixar de tractar els altres. I en tot cas, sempre és possible escriure'ls sovint, o fer que els escriguin els seus companys més madurs, col·laborant amb vosaltres.

Quant he practicat jo l'apostolat epistolar amb els meus nois de sant Rafael, quan no els tenia a prop! A vegades, tres o quatre cartes seguides, abans de rebre resposta. Si no podia escriure'ls extensament, els posava unes poques lletres: alguna cosa que fos una crida, un estímul, un recordatori també per als seus propòsits.

L'Esperit Sant movia l'Apòstol Joan a fer el mateix: scribo vobis, iuvenes, quoniam fortes estis, et verbum Dei manet in vobis, et vicistis malignum; joves, us escric a vosaltres: Sou forts. La paraula de Déu està en vosaltres i heu vençut el Maligne..

També durant l'estiu, perquè millorin en el nostre esperit, cal que tots els que venen a les cases de sant Rafael compleixin bé el seu pla de vida mínim, i facin apostolat i proselitisme. Apostolat amb els seus amics i companys que estan més verds, menys preparats, i d'aquesta manera podran portar després a casa a aquells que ho mereixin. Seria una vergonya que, amb el pretext de no complicar-los la vida, contribuíssim al fet que facin unes vacances de pagans.