Penseu que fins els nens –particularment ara– tenen pensaments d'aventura, d'acció, de triomf, de passió. Però no d'aventures de l'esperit, que els són desconegudes o els resulten massa difícils, o –el que és pitjor– estan incapacitats per descobrir-les.

Perquè l'estil general de la civilització, que ens embolcalla, ha alterat la visió de moltes coses que podrien ser d'una altra forma, i haurien d'estar orientades per un altre camí: és a dir, pel sentit del treball santificat i santificador; pel sentit de la projecció personal de les nostres il·lusions sobrenaturals en el món del treball fet amb perfecció; per l'acció eficaç de l'honradesa eficient i organitzada.

I farem saber que no està tancat, per trobar Déu, cap camí noble i humà; sinó que estan preparats tots aquests camins per respondre positivament, si la joventut se sap deslliurar de la intoxicació que es difon amb solucions materialistes de la vida.