Hem de fer que els homes no es mantinguin en la idiotesa de la frivolitat, en una idiotesa que és inútil i sempre perillosa. Hem de fer, al llarg de cada edat, que desenvolupin els joves la seva capacitat per enfrontar-se amb els problemes d'aquest món, amb un mode de parlar moralitzador, que no sigui amenaçador, però que tingui la força vital d'arrossegar, que posi en marxa una generació que no està prou encarrilada.

Procurarem aconseguir que, en la boca de la nostra gent jove, hi hagi la tremenda paraula sobrenatural que mou, que incita, que és l'expressió d'una disposició vital compromesa: mai no és la repetició grotesca, somorta, de frases i paraules, que no poden ser de Déu.

Enmig d'aquest cataclisme mundial, de tant d'odi i de tanta destrucció, us dic una vegada més que hem estat cridats a ser sembradors de pau i d'alegria. En pocs anys, si reseu i treballeu amb fe i amb perseverança, podrem preparar reunions i cursos internacionals –ajudats pels nois de sant Rafael– amb joves de molts països, i també podrem ser presents en les iniciatives que promoguin organismes internacionals.

En les nostres residències o en altres labors de l'obra de sant Rafael, hem d'organitzar cursos especials i activitats de caràcter cultural, especialment durant les vacances. Algunes vegades, aquest també serà un mode discret de tenir, els socis de l'Obra, un temps especial de formació. I sempre serà mitjà per fer una labor interessant: l'apostolat amb estudiants estrangers, a què abans m'he referit.

D'aquesta manera ajudarem eficaçment a crear un clima d'entesa mútua, de convivència, amb una visió àmplia i universal, que ofegui en caritat tots els odis i rancors: sense lluita de classes, sense nacionalismes, sense discriminacions. Somieu, i encara fareu curt.