Necessitats econòmiques de totes les cases

És de justícia –ja us ho he dit– que els nois sentin la responsabilitat d'ajudar econòmicament, en la mesura de les seves possibilitats, al sosteniment de la casa que freqüenten, que és l'instrument que permet fer aquesta labor formativa, de la qual ells són els primers beneficiats, que constitueix per a nosaltres un esforç notable.

I resulta pedagògic, sovint, fer que precisament els nois més díscols i entremaliats s'ocupin d'aconseguir aquesta ajuda econòmica o d'altres encàrrecs precisos: aquestes petites obligacions solen donar-los sentit de disciplina, i responen canviant amb notable millora el seu caràcter, demostrant que mereixen la confiança que se'ls dona.

Som pobres i en serem sempre, filles i fills estimadíssims. Us he dit altres vegades que les nostres cases dedicades a treballar amb joves neixen amb un defecte original, que consisteix en la manca de mitjans econòmics, juntament amb la necessitat que hi hagi un oratori digne, una Administració disposada de manera que pugui funcionar, i d'emprar locals per a una labor que no és econòmicament rendible: la de sant Rafael.

Per això ens cal l'ajuda, perquè sols no hi arribem. I els nois responen, contribuint en les col·lectes tradicionals que es fan entre ells; o deixant discretament una almoina, fruit del seu esperit de sacrifici, i d'altres mil modes distints.