Moltes vegades aquesta col·laboració dels nois serà aviat secundada –ho vaig dir abans– per la dels seus pares. Quan s'adonen del bé que fem als fills, col·laboren amb generositat, regalen mobles per a la instal·lació de la casa, o ajuden a comprar-ne, etc. Si es tracta d'una labor amb nois més joves, han de ser ells i les famílies els qui proporcionin el local on puguin reunir-se i els mitjans necessaris per a les activitats que allí s'organitzin.

Encara que alguna vegada l'aportació sigui petita, perquè la posició econòmica no els permet més, aquest és sempre un primer pas perquè mares i pares i germans s'acostin a l'Obra; i per rebre després tots ells l'influx sobrenatural de l'Opus Dei, fins a arribar a obtenir l'impuls de Déu, per ser els nostres amics –i fins i tot els nostres germans–, cooperant activament, comprant accions dels immobles que aixequem, per llogar-los després a nosaltres, que paguem el que sigui raonable, tenint aquests edificis com a mitjans d'apostolat.