Vull insistir aquí en la llibertat de què gaudeixen els residents, per al que es refereix a la formació religiosa i a la seva participació en els actes de pietat, que es tinguin en la residència. Acostumem a fer una visita al Santíssim, i a resar en comú el Sant Rosari –del mode habitual en cada país–, com solen fer les famílies cristianes.

Els convidarem, doncs, a participar en aquests costums, però sense obligar-los-hi, usant només la coacció suau del bon exemple. També poden assistir, si ho desitgen, a la Santa Missa que se celebra cada dia en l'oratori de la residència.

Respectarem absolutament la llibertat personal dels residents no catòlics i no cristians. Després, fàcilment aquests nois, en sentir-se compresos i respectats, en adonar-se que se'ls estima de veritat, començaran a interessar-se per aquesta fe nostra que ens mou a viure amb rectitud i amb amor.

Si els residents no catòlics ho desitgen –hem de demanar al Senyor i a la Santíssima Verge que ho desitgin–, els deixarem participar en la formació espiritual, i els donarem la instrucció necessària per rebre el baptisme. Quants nois rebran el do sobirà de la fe catòlica, mitjançant el vostre esforç callat i alegre!