Dificultats en la labor de sant Rafael

He deixat per al final, intencionadament, parlar de les dificultats –a part de les econòmiques– que no us mancaran en aquesta tasca meravellosa. Fins i tot els bons s'oposaran a la vostra feina: discipuli autem increpabant eos ; quan els nens s'acostaven a Crist Jesús, els deixebles feien el possible perquè no hi anessin; es va haver d'imposar el Senyor dient: sinite parvulos et nolite eos prohibere ad me venire , deixeu-los que vinguin.

Alguns us posaran des del principi una etiqueta, la que se'ls ocorri: així aprendreu vosaltres a no posar una etiqueta a ningú. Les etiquetes es canvien perquè, en passar el temps, allò que sembla que no té valor, acaba sent un tresor. I potser us passa –en més d'una ocasió– el mateix que em va passar a mi, quan només tenia joventut i bon humor: resava i, no em fa vergonya, plorava.

Però les contradiccions, suportades per amor de Déu, porten sempre fecunditat: quando orabas cum lacrimis... ego obtuli orationem tuam Domino; quan pregaves amb llàgrimes, jo –diu l'Arcàngel a Tobies– presentava al Senyor la teva oració. Llavors es fa més realitat el sentit sobrenatural del nostre lliurament, perquè s'experimenta –en la carn i en l'ànima– aquella oblació que hem fet de les nostres vides al Senyor, que puja a Ell in odorem suavitatis.