La vostra vida, fills meus, quan trobeu aquests inconvenients i els porteu somrient amb alegria, plens d'una caritat operant i en silenci, s'omple d'una saviesa divina: quoniam sapientia aperuit os mutorum et linguas infantium fecit disertas⁴⁵. Després veureu com aquesta Saviesa de Déu obre, al seu temps, la boca dels muts i dona eloqüència als qui han procurat fer-se com nens.

Sé que tindreu sempre molt en compte aquell omnes enim filii Dei estis per fidem⁴⁶; tots vosaltres sou fills de Déu per la fe. Quin poder el nostre! Poder de saber-se i de ser fills de Déu. I si, malgrat tot, creieu que el fruit del vostre treball és poc, porteu a la vostra memòria les paraules d'Isaïes: electi mei non laborabunt frustra⁴⁷, els meus escollits mai no treballaran debades.

Cadascú ha de pensar: graecis ac barbaris, sapientibus et insipientibus, debitor sum⁴⁸; jo tinc aquest deute de caritat i de servei amb el món sencer, amb tots els homes, amb els grecs i amb els bàrbars, amb els savis i amb els ignorants. No hem de desmaiar, doncs, davant aquestes o altres dificultats. No és possible que, per deixadesa nostra, hi hagi qui pugui dir al Senyor: quia nemo nos conduxit⁴⁹, és que ningú no ens ha llogat.