^***** Encara que pocs, cal que hi hagi sempre alguns membres de l'Obra en aquests centres, perquè no podem deixar de tenir el control de la direcció –espiritual, pedagògica i econòmica– d'aquestes tasques, de manera estable i garantida. Si no fos així, no tindrien eficàcia apostòlica i perdrien, per a nosaltres, la seva raó de ser: perquè l'Opus Dei, corporativament, no desenvolupa cap activitat que no sigui eminentment apostòlica.

Aquesta necessària autonomia de direcció –exigida pel nostre afany d'ànimes: non quaero gloriam meam²⁸, només ens mou la glòria de Déu–, comprendrà tant el que es referix a la formació espiritual i humana que s'imparteix al centre, com la disciplina interna i les activitats apostòliques que, des d'aquest centre, es desenvolupin.

Serà necessari, per tant, en promoure una d'aquestes labors, estudiar detingudament, d'acord amb les particularitats del moment, els aspectes legals i tècnics, de manera que s'eviti la possibilitat d'intervencions estranyes, que minvin l'autonomia de direcció o la condicionin.

Per això, caldrà establir normes precises que assegurin també el respecte de la disciplina interna del centre i la seva tasca de formació. No podem tolerar, per exemple, que activitats culturals, artístiques, etc., que sorgeixin al voltant del centre o d'alguna manera hi estiguin vinculades, n’obstaculitzin el bon funcionament: tal com no podem tolerar al cervell o en un altre òrgan vital un cos estrany –encara que sigui un diamant– que n’entorpeixi la funció.