La legítima llibertat dels homes, si són vertaderament honestos, amb l’ajuda divina els porta al desig de servir Déu i les seves criatures. Servite Domino in veritate, serviu el Senyor sincerament, aconsellava Tobies als seus fills. I aquest és el consell que també us dono, perquè hem rebut la crida de Déu, per fer un peculiar servei a la seva Església i a totes les ànimes. L’única ambició, l’únic desig de l’Opus Dei i de cadascun dels seus fills és servir l’Església, com ella vol ser servida, dins de l’específica vocació que nostre Senyor ens ha donat.

Nos sumus servi Dei caeli et terrae, som servents del Déu de cel i terra. I tota la nostra vida és això, filles i fills meus: un servei amb fins exclusivament sobrenaturals, perquè l’Opus Dei no és ni serà mai –ni pot ser-ho– instrument temporal; però és alhora un servei humà, perquè no feu res més que mirar d’aconseguir netament la perfecció cristiana en el món, amb la vostra libèrrima i responsable actuació en tots els camps de l’activitat ciutadana. Un servei abnegat, que no envileix, sinó que educa, que engrandeix el cor –el fa romà,en el sentit més alt d’aquesta paraula– i mena a buscar l’honor i el bé de la gent de cada país: perquè hi hagi cada dia menys pobres, menys ignorants, menys ànimes sense fe, menys desesperats, menys guerres, menys inseguretat, més caritat i més pau.