Tots, doncs, som útils a l’Església: necessaris, diria. Tots tenim una única missió per acomplir –servir i treballar apostòlicament– i és ben clar que a la vista d’aquesta comunitat d’intents, no hi ha tasques o carismes de més o menys importància: el lloc que a cadascú li correspon serà alt o baix, només segons la fidelitat a la gràcia de Déu i a la rectitud d’intenció que es tingui a l’hora de tirar-ho endavant.

Per això, és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a altres el de ser profetes, a altres el de ser evangelitzadors, a altres el de ser pastors i mestres; i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist, fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.