Apostolat: preparar altres perquè serveixin generosament

Cal també que –donant aquesta doctrina–ensenyeu als homes el que significa la vocació dels fills de l’Església. Ajudeu-los que comprenguin que el seu esforç més gran ha de ser el de servir, i –entre altres coses, amb l’apostolat de no donar– procureu que estimin la generositat i el despreniment; i que comprenguin que un fill de Déu ha de treballar pel seu Pare, sense esperar avantatges terrenals.

Cal mantenir viu l’esperit sobrenatural i l’afany apostòlic; cal fugir de veure falsament, en la vida espiritual, només una minva de la llibertat; en la formació doctrinal, un munt de fórmules inintel·ligibles; en l’apostolat, una mena de professió sobreafegida, per a les hores lliures.

Eviteu, amb el vostre exemple, que tants cristians abandonin covardament el treball en molts camps nobles i lícits, deixant-los en mans dels enemics de Déu i de la seva Església. Actueu amb decisió –que exigeix oblit d’un mateix–, per no caure en la còmoda passivitat dels qui abusen temeràriament de la providència divina i esperen uns auxilis extraordinaris, que el Senyor no té obligació de donar-nos, si no posem els mitjans humans que estan al nostre abast.