10
Que no us estranyi si trobeu gent, no obstant això, que considerin com a ambició el vostre afany de treballar per Déu en tots els llocs de la societat –en els que us corresponen, per la vostra professió o ofici, o per la vostra condició de ciutadans–, o que reaccionin com si els ofengués el vostre servei.
No us molesteu –us ho diré amb una metàfora innocent, que ha desagradat a alguns que pel que sembla deuen bordar– perdent el temps a apedregar els gossos que us borden al camí, i, sense ostentacions ni espectacles, continueu assenyalant-vos objectius, mitjans nobles, fins concrets que us ajudin a tirar endavant, amb fermesa humana i sobrenatural, per posar als peus de Crist totes les activitats terrenals.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/cartas-2/189/ (03/02/2026)