Tanmateix, en el món d’avui, amb aquests tripijocs i aquests enrenous –‍amb aquesta falsia, us he dit abans–, hi ha molta gent que, quan senten parlar de servei, s’espanten: perquè estan plens de supèrbia, i no consideren que al món ens servim els uns als altres; no hi ha ningú a la terra que, d’alguna manera, no hagi de servir els altres, perquè depenem dels que viuen al nostre país, dels que són a prop i dels que són lluny, dels que habiten en altres nacions: de tothom.

Servim els altres, tant si volem com si no, i nosaltres ho hem de fer de gust, amb l’alegria que el Senyor ha posat en el nostre esperit: servite Domino in laetitia, serviu el Senyor joiosament.