No us faltaran dificultats, perquè sempre el qui ha pretès fer alguna cosa bona ha trobat obstacles i, tractant-se d’un servei a l’Església, m’atreviria a dir que aquests obstacles són d’ordinària administració.

Sorprèn de vegades que en posin precisament alguns que es consideren o es proclamen catòlics, però –examinant de prop les coses– la contradicció dels bons tot sovint es veu que no és tant dels bons, perquè solen ser els mateixos que, potser més veladament, ataquen altres membres de l’Església o els que la governen.

La tàctica que solen seguir és doble: per una part, procuren amagar o desconèixer el servei que fan aquells als quals fan la traveta, perquè no sembli que és a l’Església a qui ataquen; i, per una altra part, emmascaren aquesta actuació innoble amb disfresses pseudoapostòliques, sota capa d’unir amb ells rere la mateixa bandera els qui, per odi a l’Església, estan disposats a fer-los ressò, per destruir les criatures que –en el si de l’Església– Déu mateix promou segons els temps, per a la seva glòria i el seu servei.