Dolor davant la incomprensió dels bons

És dolorós, a més, que tal manera de tractar els que volen ser fidels, trobi crèdit entre persones que haurien de tenir un clar discerniment. Fa pena comprovar-ho, per dos motius: perquè, atenent i donant fe a aquestes parleries, es passa per alt la injustícia i la falta d’equitat que es comet; i perquè les pobres ànimes que són blancs d’aquestes maniobres no solen tenir mitjans per defensar-se ni demostrar la veritat: lamajor part de les calúmnies són anònimes, i no hi ha dret al qual recórrer.

Moltes vegades aquests pobrissons troben que els tiren al damunt un cúmul de brossa, ex informata conscientia, i malauradament la consciència –que acull coses santes– és a vegades elàstica i s’omple també de coses tremendament dolentes.

No es pot jutjar sense sentir l’acusat, només a força d’anar recollint el diuen, perquè si ens oblidem d’aquesta elemental regla de prudència, no quedaria ningú dret dins l’Església de Déu. De manera que aquests acusadors no seran amics de Déu, que ha dit: vos amici mei estis, si feceritis quae ego praecipio vobis;vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano, si actueu amb rectitud.