Penso sincerament que, si algú és acusat, és a ell a qui s’ha de preguntar en primer lloc, perquè és qui coneix la teoria i la pràctica del que fa, i podrà aclarir els punts que se li diguin. De vegades, tanmateix, fa l’efecte que es confon l’equivocació amb l’equivocat, i no falta qui pensi que el que de debò interessa a algú és condemnar el qui es va equivocar, sense mirar de corregir l’error:entre altres coses, perquè l’error no existeix.

Fins els fariseus –et qui missi fuerant erant ex pharisaeis¹⁶– es van comportar de manera més noble, preguntant directament al Baptista: tu, quis es?¹⁷,¿tu qui ets?, i això que una vegada Joan, videns autem multos pharisaeorum¹⁸, veient un grup de fariseus, els va titllar de raça d’escurçons¹⁹.