Amb sobrenatural fortalesa l'Església ha hagut d’exigir no poques vegades el respecte del seu dret irrenunciable a ensenyar tot allò necessari, per al compliment del seu fi. En l'objecte propi de la seva missió educativa, és a dir, en la fe i en la institució dels costums, el mateix Déu ha fet l'Església partícip del magisteri diví..., i porta en si mateixa arrelat el dret inviolable a la llibertat d'ensenyar⁵; per a la salvació de les ànimes, per estendre el Regne de Déu, per renovar totes les coses en Crist⁶.

Missió pròpia i directa de la Jerarquia de l'Església és l'ensenyament de tot allò que fa referència al nostre fi últim. Però, com que no pot ser radicalment estranya a aquest fi cap cosa que contribueixi al bé dels homes i de la societat civil, en complir l'Església jeràrquica la seva missió, ha fet sentir el seu influx benefactor en els ordres més diversos de la vida i de la cultura humana. I alhora, tots els que treballen rectament en aquests sectors de l'activitat temporal, contribueixen d'alguna manera o poden contribuir a la missió santificadora i redemptora de l'Església.

Valor apostòlic del treball professional

Per això tots els cristians, sense excepció, hauran de sentir la responsabilitat apostòlica en l'exercici del seu treball professional, sigui quin sigui: perquè si aquestes activitats han estat deixades a la lliure iniciativa dels homes, no vol dir que hagin estat desposseïdes de la seva capacitat de cooperar d'alguna manera a l'obra de la Redempció. El que l'ànima és al cos, això són al món els cristians. Estesa està l'ànima per tots els membres del cos: i els cristians, per les ciutats del món. Certament, l'ànima habita al cos, però no procedeix del cos: com els cristians viuen al món, però no són del món⁷.