Una manera de procedir clerical, ni que estigués emparada per molt bones intencions, portaria també a pretendre d’altres la realització d’iniciatives i projectes apostòlics, sense tenir en compte la càrrega que comporta dur-los a terme. És evident que el qui es lliura a treballar per Crist ho ha de fer desinteressadament, però no es pot oblidar quel’apòstol també necessita menjar i vestir-se, alimentar els seus i descansar.

Sou testimonis que no ens hem negat mai a fer un servei d’ànimes, encaraque ens costés diners. Sabem el que deia sant Pau: Dominus ordinavit iis qui Evangelium annuntiant, de evangelio vivere, als que anuncien la bona nova, se’ls ha de proveir del necessari; però també podem repetir el que afirmava l’apòstol: non usi sumus hac potestate, sed omnia sustinemus, ne quod offendiculum demus Evangelio Christi, no hem fet ús d’aquest dret, ho suportem tot de gust, per no posar cap obstacle a l’evangeli de Jesucrist.