Filles i fills estimadíssims, també en això es nota que l’Obra és de Déu, perquè –com a aquells primers cristians– a nosaltres ens ha tocat patir la mateixa sort, per la incomprensió i la gelosia de falsos germans, que han arribat a tractar-nos com a heretges. Menteixen, per enveja, i s’obliden malauradament que, quan es decideixin a dir la veritat, seran –només llavors– fecunds en Crist: veritas liberabit vos, la veritat els farà lliures.

És veritat que ens ha tocat patir –i no hi ha traces que ara com ara ens hagin de deixar treballar tranquils–, però no us descuideu d’aclarir als que us diguin, com compadint-nos, si que tenen enemics!: sí, i amics! Perquè aquesta és la realitat, i cada dia seran més els que ens entenguin i ens estimin.

Ara, per amor a la seva Obra, nostre Senyor ens està fent protagonistes de la paràbola de la vinya i les sarments; permet la contradicció, ut fructum plus afferat, perquè donem encara més fruit. Als ulls dels homes potser és incomprensible–es podria dir: jo no ho entenc..., i el senyor corregidor tampoc ho entén–, però en els designis de Déu són providencials les persones que, esprement-se el cervell, s’han posat a cercar tres peus al gat, quan –per entendre l’Obra– n’hi ha prou de ser catòlic de recta intenció, i conèixer un mínim d’acció pastoral, de teologia i de dret.