Seguirem aquesta manera d’actuar, encara que comporti sacrificis econòmics no petits: en estats catòlics, per exemple, els instituts, els col·legis, etc., dirigits per l’Església o portats per religiosos solen gaudir de no pocs avantatges, entre els quals l’exempciótotal o parcial d’impostos, o determinats ajuts financers. Sempre que ho puguem fer així, renunciarem de bon grat a aquests privilegis –que, d’altra banda, no agraden pas a tothom–, per tal de no perdre la nostra manera laical de treballar i de servir l’Església.

Aquest criteri, tanmateix, tindrà també la seva contrapartida, perquè si aquelles obres fossin oficialment catòliques, alguns fidels –així estan les coses objectivament– i sobretot molts no catòlics deixarien de col·laborar-hi, i fins i tot els fills meus que les dirigissin serien molestats per molts que els demanarien uns diners que no tenen, perquè no falten tampoc els que, amb una mentalitat deformada, van als apostolats catòlics per progressar, com les mosques a la mel.