Saber dir la veritat als que manen. Saber callar

Per als que no van pel camí de la veritat, els que els la volen dir són incòmodes, de la mateixa manera que el màrtir i elsant són incòmodes per al tebi, i esperó per al fervorós. L’Església necessita, tanmateix, l’amor dels seus fills, sempre disposats a manifestar –amb despreniment efectiu de la seva persona i amb la mira posada en objectius sobrenaturals– tot allò que amb certesa, en la presència de Déu, vegin que han de manifestar.

Cal fer-ho amb el convenciment que només així s’ajuda realment el qui dirigeix, el qui serveix portant les regnes; cal fer-ho també sabent que el Bon Pastor no pot tenir por de conèixer la sarna d’alguna ovella, encara que se li amunteguin treballs i complicacions, que sempre seran sants.

I quan no es pugui parlar –perquè no és oportú, o perquè s’ha rebut un consell, en aquest sentit, de qui té autoritat per donar-lo–, haureu de saber callar, oferint a Déu el dolor i el patiment que es tasta: amb fe en la providència, arribareu així un cop més al convenciment que servir és treballar amb la mirada posada sempre en el cel.