Dient tot això us recordo que heu d’esforçar-vos per viure exemplarment, servint amb desinterès l’Església i totes les ànimes. I és oportú que us aclareixi ara –‍ni que sigui de passada– que és perfectament compatible amb la realitat de l’Opus Dei l’esforç que poseu per no rebutjar llocs de responsabilitat en la vida civil, perquè aquesta fermesa –noble, amb mitjans plenament lícits sempre– no té cap altre objectiu que el servei desinteressat: seria temptació diabòlica pensar que és ambició personal.

Treballareu des d’aquests llocs amb el mateix esperit amb què treballaríeu en els quefers més amagats i humils: per afany de servei –no trobo una altra paraula–, ben convençuts que els càrrecs, per als fills de Déu en la seva Obra, han de ser sempre obligacions acceptades de bon grat i portades de bon grat, per amor a nostre Senyor i a la humanitat sencera.