El bé de l’Església exigeix –és realment un deure– que s’eviti que succeeixincoses d’aquest estil, que s’anihili els servidors de Déu, com van fer aleshores, fa set o vuit anys, quan van assassinar tants milers de capellans i de simples fidels, i van destruir els temples i les cases religioses.

Van destruir també les cases en les quals desenvolupàvem els nostres apostolats, però com que els noms dels fills meus no figuraven en els documents de la Cúria episcopal, només van poder perseguir-me a mi. I gairebé tots els que llavors estaven amb mi van continuar en condicions de treballar pel bé de les ànimes, passant inadvertits en aquella caòtica situació.