És oportú que –en situacions similars– la majoria dels que formen l’Obra se salvi, perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat d’apòstols, fins i tot enmig d’una duríssima persecució, ajudant els capellans amagats, procurant als fidels la possibilitat de rebre el sagrament de la penitència i –com vau fer alguns de vosaltres– batejant, administrant la sagrada Comunió, animant els catòlics.

Valdria la pena aplicar el procediment que els Estats segueixen, en el cas d’algunes de les seves institucions més eficaces: sense fer l’efecte de secret –‍que en el nostre cas, a més, no existeix– eviten detalls de publicitat innecessària. És consolador pensar en el treball cristià que poden fer els meus fills, si no són coneguts oficialment com a membres de l’Obra; i això es pot aconseguir, per a la majoria, sense misteris ni xiuxiuejos, que no necessitem.