A ningú se li ha acudit que l’ordinari conegui–o pretengui conèixer– el que fa a la diòcesi cada frare. De cadascun d’ells sap que és religiós, si és que el coneix, i n’hi ha prou: l’únic que està al cas del que fa –i no sempre– és el seu Superior immediat, tret del cas que sorgeixi un escàndol.

Penseu en la informació que té el Bisbe sobre cada confrare d’una associació piadosa, o sobre cada membre de l’Acció Catòlica. Penseu també en les notícies que té dels diners de cada feligrès. Per tenir totes aquestes dades inútils necessitaria un arxiu immens, i una colla d’arxivers, i una paperassa esgotadora.

El fet curiós, filles i fills meus, és que de nosaltres alguns volen saber fins quants cabells tenim al cap.