El nostre apostolat –repetiré mil vegades– és sempre treball professional, laical i secular: i això s'haurà de manifestar, de manera inequívoca, com una característica essencial, també –i especialment– als centres d'ensenyament que siguin una activitat apostòlica corporativa de l'Obra.

Sempre es tractarà, doncs, de centres promoguts per ciutadans corrents –membres de l'Obra o no–, com una activitat professional, laical, en plena conformitat amb les lleis del país, i obtenint de les autoritats civils el reconeixement que es concedeix a les mateixes activitats dels altres ciutadans. A més, d'ordinari es promouran amb la condició expressa que no siguin mai considerades com a activitats oficial o oficiosament catòliques, és a dir, amb dependència directa de la jerarquia eclesiàstica.

No seran centres d'ensenyament, que l'Església jeràrquica fomenta i crea de maneres diferents, d'acord amb el dret inviolable que li confereix la seva missió divina; sinó iniciatives dels ciutadans, fent ús del seu dret d'exercir una activitat de treball en els diferents camps de la vida social i, per tant, en l'ensenyament. I fent ús del dret dels pares de família, a educar cristianament els fills: perquè la família té immediatament del Creador la missió i per tant el dret d'educar la prole, dret inalienable per estar inseparablement unit a una estricta obligació, dret anterior a qualsevol altre dret de la societat civil i de l'Estat, i per això mateix inviolable per part de tota potestat terrenal³². L'Estat ha d'assegurar l'exercici d'aquest dret, facilitant els mitjans, vigilant de la manera oportuna perquè s'exerceixi amb rectitud, i ha de completar-lo on els pares no puguin arribar per si o per altres, o on clarament ho exigeixi el bé comú. Per tant, és injust i il·lícit tot monopoli educatiu o escolar, que forci físicament o moralment les famílies a acudir a les escoles de l'Estat contra els deures de la consciència cristiana, o contra les seves legítimes preferències³³.