I dic oficialment, perquè de fet –és una altra prova que a l’Obra no hi ha secret de cap mena– la immensa majoria de vosaltres sou coneguts coma socis de l’Opus Dei per les vostres famílies, pels vostres amics, pels vostres col·legues, que senten el bonus odor Christi de la vostra vida. Però seria absurd que es divulgués oficialment i públicament la vostra vocació, i que tots us assenyalessin amb el dit.

Entre altres coses, perquè el nostre camí –de cristians corrents– és absolutament estrany a aquesta publicitat, i així ho faig constar sempre als qui em demanen si alguns de vosaltres sou de Casa, i si podeu dir que ho sou: són ben lliures de dir-ho, si és que ho troben oportú; però, si no és necessari, no cal divulgar-ho, perquè és una cosa personal i privada, que pertany a la seva consciència.