No tingueu por, tanmateix, que l’Església trepitgi aquesta característica del nostre esperit. Us consta com generalment ens entenen i ens estimen els ordinaris de les diòcesis en què treballem; i –sigui la que sigui la forma jurídica que, amb el temps, prengui l’Obra– l’Església, que és la nostra Mare, respectarà la manera de ser dels seus fills, perquè sap que amb això només pretenem servir-la i agradar a Déu.

Aquesta és la raó per la qual no admetem, sobre l’Església, ni un dubte ni una sospita: ni la tolerem, en altres, sense protesta. No busquem a l’Església els costats vulnerables –causats per l’acció dels homes– per fer-li crítica, com solen fer alguns que no semblen tenir fe ni amor. No concebo que es pugui estimar la mare, i que es parli d’aquesta mare amb deseiximent.

I no estarem mai prou satisfets del nostre treball, per molts que siguin els serveis que, amb la gràcia de Déu, fem a l’Església i al Papa, perquè l’amor ens exigirà més cada dia, i els nostres treballs sempre ens semblaran modestos, perquè el temps de què disposem és breu: tempus breve est.