Amor als bisbes

Aquestes consideracions em porten de camí a parlar-vos, finalment, d’una altra cosa que amara tot el nostre servei apostòlic: perquè estimem l’Església, tenim també un gran amor als bisbes, als quals l’Esperit Sant ha fet encarregats de pasturar l’Església de Déu.

Treballem als seus bisbats en la mateixa direcció que els reverendíssims ordinaris, i a les diòcesis queda el fruit de la nostra tasca; procurem secundar, com a ciutadans, els desigs que manifesten, amb la nostra manera peculiar de treballar, perquè per a una altra cosa no tindríem gràcia de Déu nostre Senyor.

Dins d’aquest esperit, la nostra obediència és rendida: que donin consignes apostòliques, i treballarem eficaçment i silenciosa. I si el Rvdm. Ordinari no té necessitat d’indicar res d’especial, treballarem tambéen servei de la diòcesi, mirant d’assolir els fins propis de l’Opus Dei.

Per això els bisbes –pràcticament tots– estan contents i agraïdíssims pel bé que feu als seus bisbats. Tingueu en compte, tanmateix, que el que és lògic no és que només ells estiguin contents de nosaltres, sinó que també n’estiguem nosaltres d’ells –sé que enteneu aquesta expressió, que no implica falta de respecte–, ja que amb el nostre treball laical contribuïm al servei de la diòcesi, i a millorar la vida espiritual dels fidels, sense costar ni un cèntim al bisbat, sense exigir l’ajuda de ningú: en una paraula, fem per caritat, per amor a l’Església Mare nostra i a les ànimes, el que l’Ordinari està obligat a fer per justícia, en virtut de la consagració episcopal i de la missió que se li ha confiat en la diòcesi.