No deixeu de pregar assíduament pel Prelat diocesà, com us he ensenyat a fer des del començament; i tracteu-lo amb la cortesia que correspon al to sobrenatural i humà de l’Obra. També en aquest punt ens diferenciem dels religiosos, que lògicament han de tenir amb els bisbes una relació diversa –encara que sigui també molt delicada–, perquè és diferent la seva manera de treballar, i perquè tenen una altra mentalitat, una altra formació, un altre esperit, atès que tota la seva tasca és eclesiàstica, i es desplega amb esquemes molt diversos, d’acord amb el concepte d’estat de perfecció, que els diferencia dels altres fidels: i, per tant, de nosaltres.

Quan els reverendíssims ordinaris ens ho han demanat, hem col·laborat –‍i continuarem col·laborant– directament en els apostolats promoguts per la diòcesi, encara que sovint complir aquests desigs ha comportat per la nostra part un sacrifici no petit, personal i fins i tot econòmic.