Respecte a les vocacions dels altres. Amor i veneració pels religiosos

Qui no és capaç d’estimar, o almenys de respectar, la vocació dels altres –amb les tasques apostòliques que cada vocació comporta–, no estima rectament la pròpia vocació: potser perquè vol desordenadament que la vocació dels altres sigui igual que la seva; o vol absorbir tots els apostolats en el propi, amb la conseqüència immediata de no centrar-se en els fins que, per justícia, ha de complir, i de convertir-se –per tant– en un obstacle per al treball dels altres i per a la unitat i la varietat de l’apostolat.

No m’estendré en tot el que em suggereixen aquestes consideracions, que se surten del tema d’aquesta Carta, però no vull deixar de dir-vos –un cop més– com estimo i venero els religiosos, i totes les ànimes que treballen per Crist. Referint-me a ells, puc repetir mil vegades amb veritat les paraules que sant Pau escrivia als fidels de Filips: testis enim mihi est Deus, quomodo cupiam omnes vos in visceribus Iesu Christi, Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist.