Els que són germans en Jesucrist i treballen per a l’únic Senyor –si bé en feines diverses: fuit... Abel pastor... et Cain agricola– no poden ser mai obstacle mutu; la tasca apostòlica no té límits i tots els braços són pocs per treballar: hi ha feina per a tots.

Qui fos –per enveja, per gelosia o per tirania–un obstacle per a la labor dels seus germans, no podrà deixar d’aplicar-seaquell dur retret de l’Escriptura: els fills de Déu i els fills del diable es coneixen per això: el qui no actua justament no és de Déu, i tampoc no ho és el qui no estima el seu germà. El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. No feu com Caín, que era del maligne i va matar el seu germà. I per què el va matar? Perquè les seves obres eren dolentes i les del seu germà eren bones.

No té res de particular que el Senyor, que és Pare, mostri predileccions determinades amb uns i altres dels seus fills: si bé diferents, en té per a tothom; a cadascú li dona el que convé, per a ell i per a la utilitat del conjunt de la família i de la labor.

L’error estaria en la indelicadesa del fill, que no accepta i no s’acontenta amb el que li pertoca, i en l’equivocació d’envejar el que tenen els altres. Error que pot portar a caure en la temptació d’apartar i allunyar el germà, si es pogués, com van fer els germans de Josep.