És clar, doncs, que les labors corporatives de l'Obra no podran ser mai considerades com a labors oficials o oficiosament eclesiàstiques; ni es podran agrupar o classificar d'alguna manera –i amb cap pretext– amb institucions d'aquest tipus. De la mateixa manera, els representants o els professors d'aquests centres d'ensenyament mai no formaran part d'organismes, associacions o federacions que agrupin centres eclesiàstics o religiosos, ni participaran en reunions, congressos, etc., organitzats per aquestes entitats.

Aquesta manera de procedir, filles i fills meus, és una exigència fonamental del nostre esperit: perquè el nostre apostolat és eminentment laical, i no podem emprendre cap activitat que impliqui una transigència en aquest punt. A més, és també exigència –per això ens ha donat el Senyor aquest esperit– de la major eficàcia del nostre treball apostòlic, en servei de l'Església i de totes les ànimes.

I així, els nostres centres d'ensenyament no comprometran mai la Jerarquia eclesiàstica, encara que s'hi imparteixi una sòlida formació cristiana i se segueixin amb cura les orientacions del Magisteri en matèria d'ensenyament. La nostra tasca és de seglars catòlics i responsables, que usen en servei de Déu tots els seus drets de ciutadans corrents i senten a la seva ànima la urgència de la missió apostòlica, que tots els fidels cristians tenen, com a membres del Cos de Crist.