Tenim l’alegria de saber que Déu ens ha escollit des de l’eternitat –‍redemi te et vocavi te nomine tuo: meus és tu; jo t’allibero, t’he cridat pel teu nom: ets meu–, i ens ha portat a aquesta gran família de l’Opus Dei, que té com a orgull servir: servir totes les ànimes i, abans que res, servir l’Església, una, santa, catòlica, apostòlica i romana; servir el summePontífex, amb un amor sense condicions. Fidels a Jesucrist, dòcils al Magisteri de l’Església, pregueu i treballeu per estendre el regne de Déu.

Filles i fills estimadíssims, adoneu-vos de tantes coses com el Senyor, l’Església, la humanitat sencera esperen de l’Opus Dei, que és encara quasi com una llavor amagada al solc; copseu tota la grandesa de la vostra vocació i estimeu-la cada dia més, decidits a ser l’instrument que el Senyor necessita, amb optimisme, amb alegria, amb sentit sobrenatural.

Endavant, fills meus, que Jesús i l’Església esperen molt de vosaltres; però que se us fiqui bé al cap i al cor que no farem res, si no somsants.