¿I els mitjans econòmics per a tota aquesta tasca? L'Obra és pobra –ho serà sempre– i no pot sostenir aquestes despeses. Però tenim un sistema encantador, que consisteix a crear aquests instruments apostòlics amb els diners dels altres: dels pares dels alumnes, dels col·laboradors, dels amics, als quals s'assegurarà una renda justa, pel capital que hagin invertit, i se'ls oferirà l'ocasió de cooperar activament i amb generositat pel seu mateix bé, pel bé de les seves famílies i pel bé de la societat, en una fecunda labor cristiana.

D'aquesta manera, a més, el centre d'ensenyament serà una cosa seva, que defensaran com a ciutadans, si arriba el moment d'haver de defensar-lo; i fàcilment estendran la seva col·laboració als altres aspectes –i no només a l'econòmic– de l'activitat docent i apostòlica, com a cooperadors de la veritat³⁴.

D'altra banda, serà just comptar amb les ajudes i subvencions, que l'Estat té l'obligació de concedir a aquest gènere d'institucions, pel servei que presten a la societat: perquè principalment correspon a l'Estat, amb vista al bé comú, promoure de moltes maneres l’educació i la instrucció de la joventut. Abans de res i directament, afavorint i ajudant la iniciativa i l'acció de l'Església i de les famílies³⁵.

Es podrà pensar també en la col·laboració econòmica d'entitats privades –industrials o d'un altre gènere–, a canvi de treballs de recerca científica, útils per a la seva activitat o per als seus fins. Aquesta col·laboració, mútuament profitosa, haurà de quedar vinculada al centre docent de què es tracti, i no al professor o al grup de professors que en un moment determinat treballi allà: així es garanteix la continuïtat, i es facilita també una major retribució econòmica per a tots els que treballin professionalment en aquestes obres corporatives.