Els residents, per la seva banda, han de saber que –en ser admesos– s'estableix un acord entre la Residència i ells, i que contrauen així unes obligacions precises, correlatives als drets que adquireixen. La Residència els ofereix els mitjans de formació –cultural, humana i religiosa–; un ambient de família i estudi, alegre i serè; i condicions dignes d'allotjament, alimentació, servei, etc. I ells s'obliguen a respectar les normes del reglament, que són ben poca cosa, i que no constitueixen cap disminució de la seva llibertat: al contrari, són precisament una manifestació del seu exercici recte, per a qui tingui prou maduresa humana.

Heu de procurar que tots els residents col·laborin des del principi i activament en el bon funcionament de la labor: que se sentin a casa seva, amb responsabilitat, sense interferir en el govern que correspon només a la direcció de la Residència, i sense pretendre alterar l'esperit que l’anima. Que aprenguin a exercitar-se en bones obres, per atendre les urgents necessitats, i que no siguin homes infructuosos³⁷.

A les nostres Residències ningú no hi ve forçat, sinó lliurement. I el que hi ve, sap que tenim un esperit determinat i una manera cristiana de viure. No pot ningú pretendre, en nom d'un fals concepte de la llibertat, que la vida a la Residència s'adapti a les pretensions d'algú que volgués portar, dins de casa nostra, una conducta que no fos noble i digna. Si un estudiant no es troba bé a l'ambient de la Residència, caldrà aconsellar-li que vagi a un altre lloc, alhora que se li assegura que podrà comptar sempre amb la nostra amistat i amb la nostra ajuda.

Nosaltres respectem la llibertat de tots –inclosa la de qui no encaixa en el nostre pla de treball–, i és just que els residents respectin la nostra llibertat, per disposar les coses com millor ens sembli: cal que tots visquem com a lliures, i no com qui té la llibertat per cobertura de la maldat, sinó com a servents de Déu³⁸.