L’esperit de l’Opus Dei és simple, càndid i genuí. Es fonamenta en la Sagrada Escriptura, inspirada per Déu, que és infinitament senzill i que diu de si mateix que és el Déu veritable,¹ que és veraç,² que és la Veritat mateixa³.

D’aquest esperit nostre, clar i lleial, us en vull recordar avui alguns punts, comentar-vos-en algunes característiques. Perquè el Senyor, filles i fills meus, en encendre en mi el viu desig de dirigir-me sovint a vosaltres, em fa comprendre molt bé aquelles boniques paraules amb què l’apòstol Pau parlava als gàlates: filioli mei, quos iterum parturio donec formetur Christus in vobis⁴; fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres.

Tant de bo sapigueu meditar i viure fidelment tot el que us escric, perquè es pugui dir de vosaltres el que també es va dir dels primers cristians: tots, efectivament, van aprendre el que havien de fer; i no només ho van aprendre, sinó que van posar fervor en practicar-ho; i no només ho van practicar a les ciutats i al mig de les places, sinó als mateixos cims de les muntanyes⁵, a tot arreu.