Us repeteixo amb sant Joan: videte qualem caritatem dedit nobis Pater, ut filii Dei nominemur et simus. Ens diem i som fills de Déu; germans, per això, del Verb fet carn, de Jesucrist, d’Aquell de qui es va dir: in ipso vita erat, et vita erat lux hominum, en ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.

Fills de la llum, germans de la llum: això som. Portadors de l’única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l’únic fulgor, en el qual no podran produir mai obscuritats, penombres ni ombres.

Et lux in tenebris lucet, et tenebrae eam non comprehenderunt; la llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. El Senyor continua vessant esplendors sobre els homes, una lluminositat que és vida i escalf de misericòrdia, perquè Ell és caritat, amor; i se serveix de nosaltres com a torxes, perquè aquestes llums il·luminin les ànimes i siguin per a tothom font de vida, després d’haver creat i omplert la nostra del foc de les il·lustracions divines.

Filles i fills meus, de nosaltres depèn en part que moltes ànimes no es quedin ja en tenebres, sinó que caminin per camins que porten fins a la vida eterna. Per això, contemplant aquest panorama immens que ens ofereix la vocació, amb què el Senyor ha volgut graciosament honrar-nos, venen a la meva memòria les paraules, també de l’apòstol Joan, que hem de repetir a tants homes: a vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa.