5
Alegria en el sacrifici
No oblideu que la unitat de vida, que demana la crida a l’Obra de Déu, exigeix molt d’esperit de sacrifici i una gran abnegació. Estem en un camí diví, en el qual hem de seguir les empremtes de Jesucrist, portant la nostra creu, la Santa Creu!: i Déu Nostre Senyor espera que ens hi esforcem generosament, que ens sentim felicíssims, cooperant amb sacrifici perquè l’Obra es dugui a terme.
D’aquesta manera aconseguirem rompre molts camps de Déu que encara no han rebut la llavor de la salvació; vencerem moltes resistències dels que s’oposen a Jesucrist i a la seva Església —de vegades també, per desgràcia, la resistència d’alguns que es fan anomenar els seus amics—, que obstaculitzen la llibertat dels fills de Déu i la realització del seu Regne de caritat, de justícia i de pau; i vitalitzarem també, amb la labor lliure i responsable de cadascú, institucions humanes nobles i els ambients cristians que agonitzen.
Sí, fills meus, us asseguro que contribuirem poderosament a il·luminar el treball i la vida dels homes, amb la resplendor divina que el Senyor ha volgut dipositar en les nostres ànimes. Però no oblideu que qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia: un camí que condueix sempre a la victòria, però passant sempre també a través del sacrifici.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/cartas-2/36/ (03/02/2026)