No em vull aturar a comentar-vos les meravelles de la caritat sobrenatural i de l’afecte humà veritable, que amb tanta delicadesa esteu vivint des del principi de l’Obra: no són poques les ànimes que han descobert l’Evangeli en aquest escalf cristià de la nostra llar, on ningú no es pot sentir sol, on ningú no pot patir l’amargor de la indiferència.

Però no he de deixar de fer-vos present amb insistència que aquesta caritat de Crist, que ens apressa —caritas enim Christi urget nos,— ens demana un amor gran, sense limitacions, amb obres de servei a tots els homes: de qualsevol nació, llengua, religió o raça —sense fer distinció, dins de l’ordre de la caritat, de mires personals, temporals o de partit, ja que les nostres finalitats són exclusivament sobrenaturals—, perquè per tots ha mort Jesucrist, perquè tots puguin arribar a ser fills de Déu i germans nostres.

Així farem veure que la Santa Església —treballant nosaltres i ensenyant als altres a treballar fraternalment, lleialment, juntament amb tots els homes— és una realitat viva, que viu especialment pels seus sants, que no falten mai en alguna part d’aquest Cos Místic.

Amor sincer a tots els homes —manifestació necessària de l’amor que tenim a Déu—, i amor també al món on habitem, a totes les coses nobles de la terra, que són també objecte de l’amor de Déu. Oblideu, doncs, la vostra petitesa i la vostra misèria, filles i fills meus, i poseu els ulls i el cor en aquest riu cabalós d’aigües vives, que és l’Obra, que intenta contribuir eficaçment a fer que la humanitat s’ompli de caritat, d’alegria i de pau.