^*És urgent, deia, formar bons mestres i professors, amb una profunda preparació: amb ciència humana, amb coneixements pedagògics, amb doctrina catòlica i amb virtuts personals, que –pels propis mèrits, pel seu esforç professional– arribin prestigiosament a tots els ambients de l’ensenyament.

Homes i dones que exerceixin aquesta professió amb mentalitat laical, amb el convenciment que d'aquest treball professional han d'obtenir el propi manteniment i el de la família, han d'aconseguir el desenvolupament dels talents naturals que Déu els ha donat, han de cooperar eficaçment al bé de la humanitat, han d'assolir la perfecció cristiana i contribuir apostòlicament a l'extensió del Regne de Jesucrist.

Cal, en una paraula, que n'hi hagi molts que sàpiguen fer de la seva professió un instrument de progrés civil i un instrument de santificació per a si i per als altres, amb abnegació, amb esperit de servei i amb il·lusió humana; que, en exercitar la seva noble tasca docent, en els sectors més variats de la ciència, dirigits per la fe, puguin repetir aquelles paraules de la Saviesa: sense engany la vaig aprendre i sense enveja la comunico, i a ningú n’amago les riqueses¹¹.