Fills de la meva ànima, totes aquestes són idees que em van venint al cap —com us passarà també a vosaltres— quan, considerant la magnitud de la nostra tasca apostòlica enmig de les activitats humanes, intento retenir a la memòria, unides a les escenes de la mort —el triomf, de la victòria— de Jesús a la Creu, aquelles paraules seves: et ego, si exaltatus fuero a terra, omnia traham ad meipsum; i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.

Units a Crist per l’oració i la mortificació en el nostre treball diari, en les mil circumstàncies humanes de la nostra vida senzilla de cristians corrents, obrarem aquesta meravella de posar totes les coses als peus del Senyor, aixecat sobre la Creu, on s’ha deixat enclavar de tant d’amor al món i als homes.

Així, simplement, treballant i estimant Déu en la tasca que és pròpia de la nostra professió o del nostre ofici, la mateixa que fèiem quan Ell ens ha vingut a buscar, complim aquesta tasca apostòlica de posar Crist al capdamunt i a l’entranya de totes les activitats dels homes: perquè cap d’aquestes activitats netes no està exclosa de l’àmbit de la nostra labor, que es fa manifestació de l’amor redemptor de Crist.