Cal, doncs, mostrar als homes aquest camí senzill de santedat, que s’ofereix a tothom amb la simplicitat magnífica de les coses divines; i ho farem bé, si procurem començar a predicar aquesta doctrina amb l’exemple viu de la nostra labor personal intensa, feta amb desig de perfecció —amb la perfecció, també humana, més gran possible—, amb la perfecció que demana el que s’ha d’oferir a Déu.

Si exercim d’aquesta manera la nostra professió, si duem a terme així les nostres tasques al mig del món —aquest treball o munus de cadascú, que és ben conegut per tots—, aprendran de nosaltres els homes que és molt possible, també en les circumstàncies normals de la vida ordinària, fer realitat en la seva ànima el mandat que a tots ha dirigit el Senyor: estote ergo vos perfecti, sicut et Pater vester caelestis perfectus est; sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

Complir la voluntat de Déu en el treball, contemplar Déu en el treball, treballar per amor a Déu i al proïsme, convertir el treball en mitjà d’apostolat, donar al que és humà valor diví: aquesta és la unitat de vida, senzilla i forta, que hem de tenir i ensenyar.