Contemplatius al mig del món

Ànimes contemplatives al mig del món: això són els fills meus en l’Opus Dei, això heu de ser sempre per assegurar la vostra perseverança, la vostra fidelitat a la vocació rebuda. I a cada instant de la nostra jornada, podrem exclamar sincerament: loquere, Domine, quia audit servus tuus; parla, Senyor, que el teu servent escolta.

En qualsevol lloc que siguem, enmig del rumor del carrer i dels afanys humans —a la fàbrica, a la universitat, al camp, a l’oficina o a la llar—, ens trobarem en contemplació filial senzilla, en un diàleg constant amb Déu.

Perquè tot —persones, coses, tasques— ens ofereix l’ocasió i el tema d’una conversa contínua amb el Senyor: el mateix que a altres ànimes, amb vocació diversa, els facilita la contemplació l’abandonament del món —el contemptus mundi— i el silenci de la cel·la o del desert. A nosaltres, fills meus, el Senyor ens demana només el silenci interior —apaivagar les veus de l’egoisme de l’home vell—, no el silenci del món: perquè el món no pot ni ha de callar per a nosaltres.